EL PRIMER
ESTEL -versos-
AL FONS DE
TOT ES DREÇA
UNA MUNTANYA
PROMETEDORA, EL DIA JA FINIT.
ÉS BO NO TENIR SEMPRE EL QUE VOLEM
I BASTIR UNA CABANA D'ESPERANCES.
PROMETEDORA, EL DIA JA FINIT.
ÉS BO NO TENIR SEMPRE EL QUE VOLEM
I BASTIR UNA CABANA D'ESPERANCES.
L’ENFILALL -estrofes-
Gotes, encara, de rosada
que feliçment no se'm tornen perles,
que és el que vull, que siguin
gotes només evaporant-se.
És ara que ja n'he fet
perles aquí.
Fes-ne si vols un enfilall.
CERCLES -versos -
D’UNA TERRA (VI) -versos-
ÉS ARA, QUAN LA TARDA
VA FONENT-SE,
QUE PENSO EN AQUELL SOL DE QUAN JO ERA INFANT,
I VEIG LA CLARA VALL PLENA DE BOIRA
I AL FONS LA LLISA MAR BLAVOSA I GRAN.
QUE PENSO EN AQUELL SOL DE QUAN JO ERA INFANT,
I VEIG LA CLARA VALL PLENA DE BOIRA
I AL FONS LA LLISA MAR BLAVOSA I GRAN.
Joan Vinyoli
CERCLES -versos -
UN ALTRE
COP VOLS AGITAR
LES AIGÜES
DEL LLAC.
ESTÀ BÉ, PERÒ PENSA
QUE NO SERVEIX DE RES TIRAR UNA SOLA PEDRA,
QUE HAS D’ESTAR AQUÍ DES DE LA MATINADA
FINS A LA POSTA, DES QUE NEIX LA NIT
FINS AL LLEVANT
-TINDRÀS LA COMPANYIA
DE LES ESTRELLES-
DEL LLAC.
ESTÀ BÉ, PERÒ PENSA
QUE NO SERVEIX DE RES TIRAR UNA SOLA PEDRA,
QUE HAS D’ESTAR AQUÍ DES DE LA MATINADA
FINS A LA POSTA, DES QUE NEIX LA NIT
FINS AL LLEVANT
-TINDRÀS LA COMPANYIA
DE LES ESTRELLES-
ASSAJANT SEMPRE
CERCLES.
PAISATGE AMB MARGARIDES I GARROFERS
ÉS
ALTA L’HERBA DELS
SOLARS
I LA
MALESA, I A
L’ABRIL LA MATA
DE MARGARIDES
GROGUES.
LA
CARBASSERA I EL GIRA-SOL,
RETENEN LA TARDA
SOTA UN
BALCÓ FLORIT
DE GERANIS
I VIOLERS.
PAISATGE AMB MARGARIDES I GARROFERS
ÉS
ALTA L’HERBA DELS
SOLARS
I LA
MALESA, I A
L’ABRIL LA MATA
DE MARGARIDES
GROGUES.
LA
CARBASSERA I EL GIRA-SOL,
RETENEN LA TARDA
SOTA UN
BALCÓ FLORIT
DE GERANIS
I VIOLERS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada