DES DEL
MARGE TIREM PEDRES
A L’AIGUA: COM
POT SER QUE
UNA SOLA PEDRA FACI TANTS DE
CERCLES?.
CERCLES
-versos-
UN ALTRE COP VOLS AGITAR LES AIGÜES
DEL LLAC.
ESTÀ BÉ, PERÒ
PENSA
QUE NO SERVEIX DE RES TIRAR UNA SOLA PEDRA,
QUE NO SERVEIX DE RES TIRAR UNA SOLA PEDRA,
Joan Vinyoli
A LA
RIERA FIQUEM ELS
PEUS A L’AIGUA,
UI! QUE FREDA!, AMB
LES MANS AGAFEM
CAP-GROSSOS I TRITONS
AMAGATS SOTA LES PEDRES.
TORNANT DE LA RIERA COLLIM CAMAMILLA.
BALLAR, PIJAMA, SALTAR, MÀGIA, "VINE, VINE, PRIMAVERA!, CONTURSIONS,
LLANTERNA, TREN, BROMES DIVERTIDES, RIURE, EQUIVOCAR-SE.
EL
PRIMER ESTEL -versos-
Al fons de tot es dreça una muntanya
prometedora, el dia ja finit.
És bo no tenir sempre el que volem
prometedora, el dia ja finit.
És bo no tenir sempre el que volem
i bastir una cabana d'esperances.
Joan Vinyoli
ARRELS
ENTORTULLIGADES, EMBOLICADES,
FENT EQUILIBRIS, EN
FORMA DE CADIRA.
Text construït oralment pel alumnes i escrit per la mestra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada